MossoLab → Temari → B.7 L'organització territorial de l'Estat
B.7 · Àmbit B
L'organització territorial de l'Estat
El Tema B.7 explica com es reparteix el poder de l'Estat en el territori: dels models unitari i federal a l'Estat de les autonomies, i les entitats locals (municipis, províncies, comarques i vegueries). Resum basat en la Guia d'estudi oficial de la Generalitat (edició de juny de 2026).
Continguts del tema
1. Els models d'organització territorial
— Estat unitari: neix a França (Constitució de 1791). Principis: unitat, uniformitat i centralització
— Estat federal: neix amb la Constitució dels Estats Units (1787). És un «Estat d'estats», amb divisió horitzontal i vertical del poder
— Evolució: l'Estat unitari es descentralitza (Estat regional, integral i autonòmic, els anomenats estats compostos)
2. El model territorial a la Constitució espanyola de 1978
— Model només potencial: principi dispositiu i remissió als estatuts d'autonomia
— Un únic Estat i una única constitució + dret a l'autonomia de nacionalitats i regions (art. 2)
— Primers estatuts el 1979: l'Estat autonòmic o Estat de les autonomies
3. Les comunitats autònomes
— Personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomia legislativa pròpia
— L'estatut d'autonomia és la seva norma institucional bàsica
— Relació amb l'Estat de competència, no de jerarquia. El dret estatal és supletori (art. 149.3)
— 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla)
— Vies d'accés: Catalunya, País Basc, Galícia i Navarra; via de l'art. 151.1; via general de l'art. 143
— Pactes autonòmics de 1981 (LOAPA) i 1992: anivellament de competències
4. Els municipis (art. 140 a 142 CE)
— Unitat local bàsica. Regidors elegits per sufragi universal; l'alcalde, pels regidors
— Òrgans mínims: alcalde, regidors, tinents d'alcalde, ple i comissió especial de comptes
— Llei 7/1985, de bases de règim local: urbanisme, trànsit urbà, mercats, cementiris, enllumenat, neteja...
5. Les províncies (art. 141 CE)
— Agrupació de municipis limítrofes amb personalitat jurídica pròpia
— Governades per les diputacions. Caràcter bifront: divisió administrativa i circumscripció electoral
6. Les comarques
— Art. 141.3 CE: agrupacions de municipis diferents de la província
— A Catalunya, Decret legislatiu 2/2003 (text refós de la Llei municipal i de règim local)
— Consell comarcal: ple, president i comissió especial de comptes
7. Les vegueries
— Art. 90 EAC: govern intermunicipal de cooperació local i divisió territorial de la Generalitat
— Art. 91 EAC: Consell de Vegueria, que substitueix les diputacions
Idees clau
· Segons com es distribueix el poder en el territori, hi ha dos models d'Estat: l'unitari i el federal
· L'Estat unitari es basa en la unitat, la uniformitat i la centralització
· L'Estat federal té pluralitat de centres de poder i una divisió vertical del poder
· La Constitució de 1978 no fixa un mapa autonòmic: el deixa en mans dels estatuts (principi dispositiu)
· Les comunitats autònomes tenen autonomia política; municipis i províncies, només administrativa
· La vegueria és la divisió territorial de la Generalitat per organitzar els seus serveis
Preguntes freqüents
Quantes comunitats autònomes té Espanya?
Espanya té 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). La Constitució no fixa aquest mapa: només estableix els procediments per accedir a l'autonomia, i el mapa es va completar a través dels estatuts d'autonomia.
Quina diferència hi ha entre l'Estat unitari i l'Estat federal?
L'Estat unitari té un únic centre de decisió política i un únic parlament per a tot el territori, i es basa en la unitat, la uniformitat i la centralització. L'Estat federal és un «Estat d'estats»: el poder s'exerceix des de la federació i des dels estats membres, cadascun amb constitució, organització i poders propis.
Què és una vegueria?
Segons l'article 90 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la vegueria és l'àmbit territorial del govern intermunicipal de cooperació local, té personalitat jurídica pròpia i és també la divisió territorial de la Generalitat per organitzar els seus serveis. La governa el Consell de Vegueria, que substitueix les diputacions.
Quants temes té l'àmbit B del temari de Mossos?
L'àmbit B, institucional, té 8 temes: B.1 Estatut d'autonomia, B.2 Institucions polítiques de Catalunya, B.3 Ordenament jurídic de l'Estat, B.4 Drets humans i constitucionals, B.5 Institucions polítiques de l'Estat, B.6 Òrgans jurisdiccionals, B.7 Organització territorial de l'Estat i B.8 Unió Europea.