MossoLab → Temari → B.7 L'organització territorial de l'Estat
B.7 · Àmbit B

L'organització territorial de l'Estat

El Tema B.7 explica com es reparteix el poder de l'Estat en el territori: dels models unitari i federal a l'Estat de les autonomies, i les entitats locals (municipis, províncies, comarques i vegueries). Resum basat en la Guia d'estudi oficial de la Generalitat (edició de juny de 2026).

Continguts del tema

1. Els models d'organització territorial — Estat unitari: neix a França (Constitució de 1791). Principis: unitat, uniformitat i centralització — Estat federal: neix amb la Constitució dels Estats Units (1787). És un «Estat d'estats», amb divisió horitzontal i vertical del poder — Evolució: l'Estat unitari es descentralitza (Estat regional, integral i autonòmic, els anomenats estats compostos) 2. El model territorial a la Constitució espanyola de 1978 — Model només potencial: principi dispositiu i remissió als estatuts d'autonomia — Un únic Estat i una única constitució + dret a l'autonomia de nacionalitats i regions (art. 2) — Primers estatuts el 1979: l'Estat autonòmic o Estat de les autonomies 3. Les comunitats autònomes — Personalitat jurídica, potestat d'autogovern i autonomia legislativa pròpia — L'estatut d'autonomia és la seva norma institucional bàsica — Relació amb l'Estat de competència, no de jerarquia. El dret estatal és supletori (art. 149.3) — 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla) — Vies d'accés: Catalunya, País Basc, Galícia i Navarra; via de l'art. 151.1; via general de l'art. 143 — Pactes autonòmics de 1981 (LOAPA) i 1992: anivellament de competències 4. Els municipis (art. 140 a 142 CE) — Unitat local bàsica. Regidors elegits per sufragi universal; l'alcalde, pels regidors — Òrgans mínims: alcalde, regidors, tinents d'alcalde, ple i comissió especial de comptes — Llei 7/1985, de bases de règim local: urbanisme, trànsit urbà, mercats, cementiris, enllumenat, neteja... 5. Les províncies (art. 141 CE) — Agrupació de municipis limítrofes amb personalitat jurídica pròpia — Governades per les diputacions. Caràcter bifront: divisió administrativa i circumscripció electoral 6. Les comarques — Art. 141.3 CE: agrupacions de municipis diferents de la província — A Catalunya, Decret legislatiu 2/2003 (text refós de la Llei municipal i de règim local) — Consell comarcal: ple, president i comissió especial de comptes 7. Les vegueries — Art. 90 EAC: govern intermunicipal de cooperació local i divisió territorial de la Generalitat — Art. 91 EAC: Consell de Vegueria, que substitueix les diputacions

Idees clau

· Segons com es distribueix el poder en el territori, hi ha dos models d'Estat: l'unitari i el federal · L'Estat unitari es basa en la unitat, la uniformitat i la centralització · L'Estat federal té pluralitat de centres de poder i una divisió vertical del poder · La Constitució de 1978 no fixa un mapa autonòmic: el deixa en mans dels estatuts (principi dispositiu) · Les comunitats autònomes tenen autonomia política; municipis i províncies, només administrativa · La vegueria és la divisió territorial de la Generalitat per organitzar els seus serveis

Preguntes freqüents

Quantes comunitats autònomes té Espanya?

Espanya té 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). La Constitució no fixa aquest mapa: només estableix els procediments per accedir a l'autonomia, i el mapa es va completar a través dels estatuts d'autonomia.

Quina diferència hi ha entre l'Estat unitari i l'Estat federal?

L'Estat unitari té un únic centre de decisió política i un únic parlament per a tot el territori, i es basa en la unitat, la uniformitat i la centralització. L'Estat federal és un «Estat d'estats»: el poder s'exerceix des de la federació i des dels estats membres, cadascun amb constitució, organització i poders propis.

Què és una vegueria?

Segons l'article 90 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la vegueria és l'àmbit territorial del govern intermunicipal de cooperació local, té personalitat jurídica pròpia i és també la divisió territorial de la Generalitat per organitzar els seus serveis. La governa el Consell de Vegueria, que substitueix les diputacions.

Quants temes té l'àmbit B del temari de Mossos?

L'àmbit B, institucional, té 8 temes: B.1 Estatut d'autonomia, B.2 Institucions polítiques de Catalunya, B.3 Ordenament jurídic de l'Estat, B.4 Drets humans i constitucionals, B.5 Institucions polítiques de l'Estat, B.6 Òrgans jurisdiccionals, B.7 Organització territorial de l'Estat i B.8 Unió Europea.

Prepara el tema amb el Curs de Teoria

Resums, explicacions gravades, podcast i simulacres dels 20 temes.