El Tema B.8 tanca l'àmbit institucional: com neix la Unió Europea, quines normes dicta i com es relacionen amb el dret de cada Estat, i quines institucions la governen. Resum basat en la Guia d'estudi oficial de la Generalitat (edició de juny de 2026).
Continguts del tema
1. Origen històric de la Unió Europea
— CECA (París, 1951) i CEE i EURATOM (Roma, 25 de març de 1957), signats per 6 estats
— Tractat de Brussel·les (1965) i Acta Única Europea (1986): mercat interior
— Tractat de Maastricht (7 de febrer de 1992): política exterior i de seguretat comuna i cooperació en justícia i interior
— Amsterdam (1997), Niça (2001) i Lisboa (signat el 13 de desembre de 2007, en vigor des de l'1 de desembre de 2009)
— Espanya en forma part des de l'1 de gener de 1986 (Llei orgànica 10/1985)
— Cooperació policial i judicial: Europol, Eurojust (2001), ordre europea de detenció i Fiscalia Europea (operativa des de l'1 de juny de 2021)
2. L'ordenament jurídic comunitari
— Dret originari (primari): els tractats constitutius i els que els han modificat
— Dret derivat (secundari). Actes obligatoris: reglaments, directives i decisions
— Actes no obligatoris: recomanacions i dictàmens
— Relació amb el dret dels estats: autonomia institucional, efecte directe i primacia
3. Institucions comunitàries
— Consell de la UE: un representant per Estat, presidència rotatòria de sis mesos i majoria qualificada (des de Lisboa, doble majoria: 55% dels estats i 65% de la població)
— Comissió Europea: 27 membres independents dels estats; iniciativa, control i execució
— Parlament Europeu: elegit per sufragi universal directe; control polític, funció legislativa i pressupostària
— Tribunal de Justícia de la UE: el Tribunal de Justícia (27 jutges i 11 advocats generals) i el Tribunal General
— Altres: Defensor del Poble europeu, Banc Central Europeu, Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions i Institut Europeu de la Igualtat de Gènere
Compte amb les xifres del Parlament Europeu: la guia en recull 705 eurodiputats, 59 dels quals d'Espanya. Des de les eleccions europees de 2024 el Parlament té 720 escons i a Espanya n'hi corresponen 61. Com que l'examen es basa en la guia, convé conèixer les dues xifres.
Idees clau
· La UE és una organització supraestatal construïda amb tractats internacionals
· Els estats cedeixen l'exercici de competències a unes institucions comunes
· Dret originari = tractats; dret derivat = reglaments, directives, decisions, recomanacions i dictàmens
· El reglament s'aplica directament; la directiva obliga a un resultat i cada Estat tria els mitjans
· Davant d'una norma interna contradictòria, s'aplica la comunitària (primacia)
· El Tribunal de Justícia garanteix la interpretació i l'aplicació del dret comunitari
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre un reglament i una directiva europea?
El reglament té abast general, és obligatori i s'aplica directament a tots els estats membres sense cap acte de recepció. La directiva obliga l'Estat a assolir un resultat en un termini, però li deixa triar la forma i els mitjans per fer-ho: no té eficàcia immediata.
Quan es va incorporar Espanya a la Unió Europea?
Espanya va signar el Tractat d'adhesió, autoritzat per la Llei orgànica 10/1985, de 2 d'agost, i n'és membre des de l'1 de gener de 1986. Des d'aquella data, el dret comunitari s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol.
Quines institucions europees entren al temari de Mossos?
La guia estudia el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. També esmenta el Defensor del Poble europeu, el Banc Central Europeu, el Comitè Econòmic i Social, el Comitè de les Regions i l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere.
Què vol dir la primacia del dret comunitari?
Si en un cas concret hi ha una norma comunitària i una d'interna que es contradiuen, s'aplica la comunitària. La norma interna no desapareix de l'ordenament, però no s'aplica per resoldre aquell cas.