Com es resolen les sèries numèriques dels psicotècnics?

• Diferència constant: cada terme suma o resta el mateix (+3, −7…).
• Diferències que creixen: +1, +2, +3… o +2, +4, +6…
• Multiplicació o divisió constant: ×2, ×3, ÷2.
• Sèries intercalades: els termes de les posicions senars segueixen una regla i els de les parells, una altra.
• Operacions alternes: +5, ×2, +5, ×2…
• Suma dels dos anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8…

Primer, mira si la sèrie creix de pressa: si és així, sospita de multiplicacions; si creix a poc a poc, de sumes. Segon, escriu les diferències entre termes; si les diferències també formen una sèrie, ja tens la pauta. Tercer, si res no encaixa, separa les posicions senars de les parells i analitza-les per separat. Quart, comprova la regla amb tots els termes abans de marcar: una pauta que només funciona amb els tres primers números sol ser un parany.

Segons la base 6.1.1.b de la convocatòria 46/26, la subprova aptitudinal té 80 preguntes, dura 35 minuts i cada pregunta té quatre alternatives. Les respostes en blanc i les errònies no descompten, i cal un mínim de 5 sobre 10 per ser apte.

Això vol dir que no s'ha de deixar cap pregunta en blanc. Si una sèrie et costa més de mig minut, marca l'opció més probable, apunta el número de la pregunta i torna-hi al final si et queda temps.